15/7/15

Independence Day - Pt. 1: La Cabalgata

Els que es considerin lectors habituals d'aquest blog se n'adonaran que tendeixo a explicar les coses amb un retard considerable últimament. Probablement sigui per vagància, probablement sigui perquè tinc temes endarrerits dels que fa temps que vull parlar. El cas és que avui m'ha donat per explicar com va anar el dia de la independència, que va ser el 4 de Juliol.


Feia escassament dues setmanes que havia passat la revetlla de Sant Joan, que és una festivitat que he celebrat molts anys de manera molt especial per molts motius. No deixa, però, de ser una cosa bastant local a Catalunya i voltants i desconec si ho celebren a molts altres llocs. El que us puc dir és que als Estats Units, ni puto cas. Dia de feina normal i corrent. Era brutalment optimista esperar coca de crema i passar-me de festa tota la nit, així que em conformava amb tirar o sentir tirar ni que fos un parell de petards i fer el fet. Ni de conya.

Imagino que aquestes ganes de celebrar reprimides van fer que encarés el 4 de Juliol amb prous ganes, tot i que jo el patriotisme americà el respecto però el miro amb una mica de recel. Em sembla tot excessivament feliç i festiu, celebrant-ho tot i no res, amb una flaire de pseudo-reivindicació constant. Però mira, era la primera vegada que el vivia d'aprop, d'una manera bastant autèntica en un lloc no remot però sí prou local. I després m'ajuntaria amb estudiants de doctorat americans, em costava pensar en una millor manera de passar el dia.

El pla tenia bona pinta. Primer aniria a veure la cabalgata que fan durant el matí, una "desfile" bastant pintoresc (tot i que la recomanació d'un company que viu aquí era no anar-hi, per ser aquesta bastant poc memorable). Després aniríem a casa d'un dels col·legues americans a fer el que és tipic en aquestes dates, i cito textualment: Reunir-nos per menjar de més, beure massa i calar foc a coses. Finalment, aniríem a veure els focs artificials.

 

El tema de la cabalgata és, com a mínim en aquest poble, de jutjat de guàrdia. Qualsevol individual o col·lectiu pot, pagant una petita quota i acreditant-se, participar-hi. Suposo que pot ser una manera de publicitar-te o de fer-te veure davant aquella gent amb qui has tractat durant un cert temps. Sigui com sigui, aquesta condició fa de la cabalgata un esdeveniment eclèctic i graciós. De totes maneres, no deixa de ser un conjunt de gent caminant o pujat en cotxes o camions passant, saludant a tothom (normalment sense ser correspòs) i desitjant un bon 4 de Juliol rodejats de centenars de banderetes americanes.

Hi ha diferents tipus de personalitats a la cabalgata. Hi ha certs individus o grups que fan certa pena o vergonya aliena, però que imagino que humilment desitjaven ser el centre d'atenció durant una estona. 


Hi ha grups que tenen bastant de sentit que hi siguin i que mostrin el que saben, com ara les bandes dels instituts de la comarca que passen tocant, o els clubs d'arts marcials que et fan una kata mentres passen. 



Després hi ha els grups que representen serveis: els bombers passen amb els seus camions (que impressionen lo seu) tirant aigua.




O polis treient múscul, o armes, o mostrant el costat més femení del cos de policia.


O els autobusos que donen vida a aquest poble, i que vénen en família a la cabalgata...


També hi ha negocis locals que busquen publicitar-se, com ara radios, diaris, o televisions locals, o també directament empreses. Em va fer particular gràcia com van passar diverses empreses de grues de les que se t'emporten el cotxe si aparques malament. No vaig entendre com la gent els saludava somrient quan aquell mateix home et podia desgraciar la vida emportant-se el teu cotxe... Recordo també que els del diari local portaven un inflable gegant, que és una d'aquelles coses que fan gràcia a la cabalgata. Se'ls va punxar a mig trajecte. Ja és mala hòstia!

 

Altres anècdotes són els grups que o bé donen soport a diversos polítics, o bé grups que representen idees o creences. Poden ser grups anti-abortistes com grups verds d'esquerres que desfilen en favor de la pau i la fi de l'ús dels drones, per exemple, fent bombolles de sabó amb un perfil familiarment hippy. 



O grups que dónen suport a la guanyadora de Miss Feria del Condado o qualsevol patotxada genuïnament americana. Totalment verídic.


No sé, a la cabalgata hi ha lloc per tot. Hi ha coses a les que recordo fer fotos amb una barreja de curiositat i perplexitat, mentre no deixava de saludar a extranys que anaven passant per davant meu. Ah, i que no faltin els veterans de guerra. Això mai. Què hi ha més americà que gent que pilotar un avió, un vaixell, o va matar a uns quants vietnamites?


 


No em va importar gens assistir, ans al contrari! Però no em va fer pena tampoc quan es va acabar. I no és per menys, m'esperava un bol ple de gelatines de la bandera americana amb un cert contingut en vodka.



Salut!
Sergi


1 comentario: